dijous, 19 d’octubre de 2017
divendres, 29 de setembre de 2017
conceptes...
De forma reflexa el discurs comença a articular-se amb el dibuix. El traç, és enèrgic, decidit, espontani. És un crit silenciós d’auxili. El so, és una constant en el meu treball, silenci-crits, un binomi que em serveix per transcriure el devenir.
Agosarat, el dibuix agafa forma com a gravat. Tècnica que sustenta i articula la meva vivència com a artista. En esència, són composicions dramàtiques i carregades d’ingenuïtat, però paradoxalment mai es perd el sentit de l’humor.
Sempre, el més important és el procés. On tot està sotmés a interrogants, contradiccions… per això la peça es composa i descomposa literalment: el gravat es manipula: pinta, retalla o enganxa, es fotografia; des de una multitud de variables. La raó i la rauxa s’alternen per dictar l’acció.
L’actitud és crear, amb fermesa i valentia. El concepte és ben senzill: explicar allò insignificant i quotidià d’un món un tant petit i íntim. Molts cops una fugida del dolor, que no alienació, sinó buscant sortides i com alleugerar-lo, portar-lo, amb una mica de dignitat. No penso en universos paral.lels, segurament en un sentir dramatitzat.
dilluns, 10 de juliol de 2017
dijous, 18 de maig de 2017
dissabte, 22 d’abril de 2017
diumenge, 2 d’abril de 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)