parelles artístiques

http://www.parellesartistiques.cat/2016_2017/

conceptes...

De forma reflexa el discurs comença a articular-se amb el dibuix. El traç, és enèrgic, decidit, espontani. És un crit silenciós d’auxili. El so, és una constant en el meu treball, silenci-crits, un binomi que em serveix per transcriure el devenir.

Agosarat, el dibuix agafa forma com a gravat. Tècnica que sustenta i articula la meva vivència com a artista. En esència, són composicions dramàtiques i carregades d’ingenuïtat, però paradoxalment mai es perd el sentit de l’humor.

Sempre, el més important és el procés. On tot està sotmés a interrogants, contradiccions… per això la peça es composa i descomposa literalment: el gravat es manipula: pinta, retalla o enganxa, es fotografia; des de una multitud de variables. La raó i la rauxa s’alternen per dictar l’acció.

L’actitud és crear, amb fermesa i valentia. El concepte és ben senzill: explicar allò insignificant i quotidià d’un món un tant petit i íntim. Molts cops una fugida del dolor, que no alienació, sinó buscant sortides i com alleugerar-lo, portar-lo, amb una mica de dignitat. No penso en universos paral.lels, segurament en un sentir dramatitzat.

autorretrat

intervenció a l'aparador

Fet amb el cor

sant jordi

prenent decisions

segona decisió

tercera

buscant possibilitats

Durante mucho tiempo he centrado mi creatividad en producir cuadros; pero también me gusta que el público use mis ilustraciones. Por dicho motivo, los retoco digitalmente para que funcionen en bolsas, camisetas, pegatinas...
En estampable hice mis primeras pruebas:
http://scolomina.estampable.com

bossa

enganxina

estampació sobre tela

trencaclosques

samarreta

llibre il.lustrat

paisatge dramàtic

paisatge dramàtic

la tècnica

fragment silvestre de dia i de nit

acció fantasma

http://www.udl.cat/ca/serveis/oficina/Novetats/2009/expo_colomina/

http://www.fce.udl.cat/Galeria/index.html

el meu treball a la xarxa

http://scolomina.artelista.com


https://flecha.es/obras-de-silvia-colomina


http://www.artagora.es/Exposicion-actual-Ensonacion-de-paisajes-de-Silvia-Colomina



http://cargocollective.com/artencounters/SILVIA-COLOMINA



http://www.museuartbrut.com/silvia-colomina.html#.V6TAhRRWZu0



http://www.astelleart.com/fondo-de-artistas/

malsons premonicions

dibujo 1

nube verde

niña1

niña2

niña3

niña4

i què pintes?

Doncs és una pregunta tant senzilla...però costa de contestar...
dibuixo, pinto, faig gravat...
però què dibuixes?
allò que les emocions dicten!

sèrie BOSC ENCANTAT

62x45cms

28x25,5cms

45x35 cms

30x21 cms

30x70 cms

expo! al Castell de Concabella. Gràcies clucart!

clucart

Plans per avui?
Visita l'Espai Manuel de Pedrolo, el Centre d'interpretació dels Castells del Sió, el Centre d'interpretació dels Secans de Lleida i l'exposició ARS al Castell de Concabella
Obert de 10 a 14h

CASTELL CONCABELLA

dibujando poemas

Dibujando poemas es un poemario que incluye, no solamente poemas sino también ilustraciones realizadas por Sílvia Colomina. Sus enérgicos trazos saben plasmar, con brillantez a la par que sencillez, los poemas expuestos en este modesto libro, donde tratamos la poesía desde un punto de vista humano y sincero. Los poemas de María Montserrat Sánchez Fernández tratan las emociones, los sentimientos y la psique humana, donde el lector puede sentirse completamente identificado.

  En este libro hemos unido las sensibilades de ambas artistas para crear algo diferente: no estamos ante un poemario a la vieja usanza, sino que estamos ante un reto que no tiene explicación lógica porque para entenderlo, hay que leerlo y visualizarlo. El paralelismo que el lector hallará en este libro con sus propias vidas, es cuanto menos, real ya que todas las personas hemos experimentado en uno u otro momento de nuestras vidas, las mismas emociones, las mismas tristezas y los mismos anhelos. Siempre nos movemos por los mismos o si no parecidos patrones a la hora de vivir y de disfrutar de la vida al máximo, o bien, sencillamente, a la hora de sobrevivir en nuestros momentos más bajos. 

   Si hay un mensaje en este poemario, tendrá que dilucidarlo el lector, aunque el mensaje que de alguna manera puede llegarnos es que no estamos solos, que todos hemos pasado por una serie de vicisitudes en nuestras respectivas vidas y nos ha costado más o menos salir adelante. Por todo ello, ambas artistas han querido dejar sus huellas en el paso del tiempo con este homenaje al arte en sí mismo. 

algunes il.lustracions: